L’ICG Força Lleida ha començat amb derrota la segona fase de la lliga, en un Pazo Paco Paz on el de negre es van deixar fins l’última gota de suor. Conscients que en aquest tram de competició tots els partits tenen un valor extraordinari, els lleidatans van jugar un partit molt serios i d’una gran tensió que només va poder resoldre’s després d’una prórroga.
Tal com es preveia, el partit va començar amb molta igualtat, amb un joc molt físic per part de tots dos conjunts i amb una alta intensitat defensiva també compensada per un bon encert i moviment de pilota en atac per part dels dos conjunts, el que feia que els primers deu minuts fossin molt atractius i acabessin amb un ajustat 20-18. La igualtat va continuar durant tot el segon període, en el que l’ICG va començar dominant amb Carrera anotant els primers punts del quart, i amb l’Ourense intimidant en el joc interior gràcies a la presència en pista del sostre de la lliga, el britànic Menzies, que amb els seus 2,21 posava en problemes als lleidatans en el rebot i feia baixar la producció en atac dels pivots. Però tot i això, els d’Aranzana es mantenien molt concentrats i amb Polanco atacant l’anella local les alternances en l’electrònic continuaven. Tant, que una última recuperació de pilota a les acaballes del període propiciava un contracop de Vecvagars que igualava el duel a 34 al descans.
A la represa, el panorama no va canviar durant els primers minuts. Ara bé, el rebot continuava sent un problema, especialment el propi, i aviat això va començar a afavorir avantatges dels gallecs, que aprofitaven les segones opcions per anotar o bé cobrar personals. Amb això també afegien punts que els lleidatans no podien compensar. Fet i fet, set de marge al final del tercer quart (54-47), i màxima renda amb un triple de Dimitrijevic a l’inici de l’últim i definitiu període. També màxima tensió a la banqueta lleidatana, amb els ourensans crescuts i buscant tancar el partit; però un parcial de 0-7 comandat per Carrera i Vegvagars va reduir de nou distàncies (57-54, 6:47 4Q). Això va obligar a demanar temps mort a Gonzalo García de Vitoria, però els lleidatans ja havien trobat el ritme. Un triple de Sans culminava un 2-10 que empatava el partit a 59 a cinc minuts pel final. Vecvagars culminava la remuntada amb un tir marca de la casa (59-61, 3:50 4Q), i Carrera ampliava els marges des del tir lliure (59-64), amb el COB ja en bonus. Poc després hi entraria l’ICG, i aleshores el partit es va convertir en un carrusel d’anades i vingudes al 4,60. S’entrava a l’últim minut amb un marge de sis punts per als d’Aranzana (61-66), però un triple inversemblant de Spight els posava a dos punts (64-66). Ell mateix feia personal sobre Vegvagars (64-68) en l’últim minut, i després anotava un altre triple (67 68) que ho obria tot. Una pèrdua de pilota lleidatana propiciava una contra amb què Hernández li donava la volta al partit (69-68) a 14 segons pel final. Una tècnica de Yates feia signar a Vegvagars l’empat a 69, però no es va poder anotar en l’última possessió, i el duel se’n va anar a la pròrroga.
En el temps extra, el COB aconseguia avançar a cop de triple, mentre l’ICG es complicava la vida amb un seguit de pèrdues de pilota del tot inoportunes. Els locals agafaven 7 punts de renda (80-73, 2:40) i el cansament acumulat pel dramàtic final de la primera fase semblava que començava a aparèixer. La defensa lleidatana passava molts problemes davant d’un COB llençat que ja tenia el partit a la mà. Tot i lluitar-ho, ja no hi havia gasolina per més. Al final, 88-77, amb una cistella sobre la botzina d’Úriz que atorgava la màxima renda als gallecs (+11) i mal sabor de boca final tot i que les sensacions i el treball de l’equip permeten ser optimista respecte el que ha de venir en aquesta recent encetada segona fase.
