No hi va haver miracle. El cert és que la combinatòria tampoc va acompanyar, però malgrat això els lleidatans no van poder tampoc complir amb la seva part del tracte i sumar l’última victòria d’aquest desgraciat curs a la pista del Melilla i van consumar el seu descens esportiu després d’una temporada en què la Covid-19 ha fet impossible poder parlar de justícia en els resultats esportius de l’equip i en el desenvolupament de la competició. La derrota (67-61) va arribar en l’últim quart després d’un duel que va ser un autèntic gronxador per als dos implicats i que es va resoldre gràcies al millor encert -especialment des del perímetre- del conjunt local, que va veure-ho més clar en els últims i decisius minuts.

De fet, tots dos conjunts van arribar a gaudir de diferències properes als 10 punts en algun moment, però cap dels dos va poder trencar el partit, el que parla del nivell de tensió amb el que es va jugar. Però en els moments complicats, en els que surten els nervis i l’ofuscació, però també els herois, el Melilla va tenir en el seu joc exterior el seu deus ex machina particular. L’ICG Força Lleida va poder aixecar-li al Melilla una renda de 9 punts (24-15) en un segon quart pletòric, i se’n va anar al descans manant de 5 punts (30-35). El marge va augmentar fins als 8 punts (36-44, 5:50 3Q) i semblava que el conjunt d’Aranzana agafava el control de la situació. Però un parcial de 10-1 encetat amb 3+1 de Wintering va canviar la temperatura del partit i va tornar a posar als nord-africans per endavant. I en l’últim quart, quan tota jugada valia el seu pes en or, un afortunat triple contra taula de Marin va obrir la caixa dels trons. Malgrat que els lleidatans dominaven el rebot i gaudien d’algunes excel·lents posicions de tir, la fortuna no volia acompanyar. Poc a poc, les ganes van acabar vencent a l’ordre i d’aquesta situació en va treure profit el Melilla per endur-se el triomf i per condemnar al Força Lleida a replantejar el seu projecte i a pensar en les opcions de futur en un estiu que es preveu llarg. Molt llarg.

Post partit Gustavo Aranzana