L’ICG Força Lleida no ha pogut endur-se la victòria en el duel d’aquest diumenge davant el TAU Castelló malgrat tenir avantatges importants en el marcador durant moltes fases del partit. Els de negre han arribat a tenir fins a 17 punts de marge i han jugat una primera meitat excel·lent, però s’han vist superats per un encert extraordinari dels castellonencs en l’últim quart que no han sabut aturar i que els ha fet perdre la concentració i el partit.

Tanmateix, el matx va començar amb el millor guió possible per als lleidatans. La gran tasca defensiva de l’equip d’Aranzana en aquests primers compassos bloquejava l’atac visitant, que en tot el primer quart només era capaç d’anotar un tir de camp -un llançament de 3- i sumava cinc punts de tir lliure mentre que els de negre jugaven amb equilibri i finalitzaven el primer període amb un impecable 14-8. Però era lògic que el talent visitant aparegués i h va fer en l’arrencada del segon quart. Un parcial de 2-10, amb el Tau assajant defensa zonal, anul·lava les diferències i situava el 18-18 que feia que Aranzana aturés el partit amb el seu primer temps mort. A cop de triple, amb Chapela, Vecvagars i el nouvingut Kendal Manuel portant la batuta i compartint protagonisme ofensiu, l’ICG recuperava el control i implementava un parcial de 22 a 5 que posava 17 punts de marge a l’electrònic del Barris Nord (40-23). Cinc punts castellonins en l’últim minut reduïen els marges a 13 al descans, 40-27. La superioritat era manifestament lleidatana en tots els aspectes, i tot i que en l’inici del tercer període els marges es mantenien, la lesió a l’espatlla que patia Vecvagars als tres minuts de la represa era un cop dur que l’equip acusaria en l’esperit i en el joc. El tercer temps va ser més igualat, i els visitants van començar a jugar més còmodes. Si fins aleshores s’havien mantingut al partit gràcies a la feina de Juanjo García, ara s’afegien un grapat de secundaris que aportaven el seu granet per construir una remuntada per la qual pràcticament ningú hauria apostat al descans. El joc exterior els va començar a funcionar, l’ICG va començar a titubejar. La inseguretat es va convertir en nervis en l’inici de l’últim període. Tot i entrar-hi onze punts per sobre, un triple de Dukan i una cistella de dos d’Edwards feien que Aranzana aturés el joc abans de consumir-se el primer minut del quart. Mal símptoma que, tanmateix, no va anar seguit de cap reacció. Quatre triples sense errada dels visitants en aquest tram de partit van originar un vendaval que es va endur l’avantatge lleidatà en un tres i no res. A cinc minuts pel final, el Tau ja s’havia posat un punt per davant (61-62), i tot i que a partir d’aleshores els de negre van jugar amb el ganivet entre les dents, la confiança ja era cosa del Castelló. Ja en l’últim minut, i amb l’ICG un punt per sota, un rebot ofensiu va permetre al TAU anotar un tiple de mans d’Adala que posava un gairebé definitiu 67-71 al marcador. Fins al final, carrusel de faltes i de canvis per intentar el que ja era un miracle; recuperar un avantatge que els de Toni Ten (que segueixen sense conèixer la derrota com a visitants aquesta temporada) sí van saber mantenir. Al final, 72-74, un resultat que trenca la bona ratxa del Lleida, però que manté l’average particular entre els dos equips favorable als de negre, que en la primera volta es van imposar per nou punts a Castelló. El proper partit, divendres vinent (18.00 h) a Madrid, a la pista del Canoe.

Estadístiques finals