L’ICG Força Lleida lluitarà per aconseguir el bitllet pel play off d’ascens a l’ACB en la segona fase de la LEB Or. Els lleidatans queden enquadrats en el grup de permanència després de perdre aquest divendres a la pista del Levitec Huesca en un partit marcat pel brot de Covid-19 que ha colpejat el conjunt lleidatà durant les últimes setmanes. La malaltia i les seves seqüeles van restar opcions i efectius importants als d’Aranzana, que no va poder comptar ni amb Bulic ni amb N’Guessan, fet que va deixar el joc interior sota mínims per afrontar un duel de tanta transcendència. Per acabar-ho d’adobar, enfront van trobar-se amb un rival ultra motivat, amb un encert excepcional en el tir exterior, i acompanyat pel seu públic a les grades, aspecte aquest últim que de ben segur va influir quan el partit va entrar en la seva fase decisiva. Ara l’objectiu serà sumar dues victòries en els dos partits que encara queden de la primera fase al Barris Nord (Girona, diumenge 18.00 h i Canoe, dimarts 17.00) per entrar en la millor disposició classificatòria possible a la segona fase i optar així al primer lloc, la qual cosa atorgaria un bitllet per al play off d’ascens a l’ACB.
L’arrencada del duel va ser local. L’equip aragonès agafava els primers avantatges davant d’un ICG que encara buscava el seu lloc (14-6, 5:14 1Q). Un parcial de 3-16 dels lleidatans servia per cloure el primer període amb el Força Lleida cinc punts per sobre, 17-22, i el domini encara seguiria durant els primers minuts del segon, amb un màxim avantatge de 12 punts (26-28, 3-40 2Q) i amb el lideratge d’un Polanco superlatiu en atac. Però les absències i el cansament també havien de tenir el seu pes. L’Osca, amb Vilà aprofitant els minuts de forçós small ball lleidatà, recuperava distàncies i deixava el marge en sis punts al descans. Aquesta inèrcia tindria continuïtat en l’arrencada del tercer quart, en el qual els locals empataven el partit a 48 punts (4:52 3Q) i obligaven Aranzana a demanar temps mort. La reacció lleidatana va ser fulgurant, i amb un parcial de 3-12 es tornaven a posar nou per sobre (51-60, 1:09 3Q), però tanmateix l’Osca s’emparava en el triple per tornar a acostar-se i culminar un 8-2 que deixava el duel en un mocador de cara a l’últim i decisiu quart (59-62). A partir d’aquí, intercanvi de cistelles, nervis i cops amb diferent interpretació en funció de la zona del camp fins a arribar a un últim minut d’infart. A mig minut pel final i amb l’Osca un punt per sobre i pilota, els aragonesos van esgotar la possessió sense llençar, el que va donar als de negre l’opció de guanyar el partit en els últims tres segons i sis dècimes. Carrera va rebre la pilota i va encara cistella des de pal baix. Dos jugadors de l’Osca van anar a barrar-li el pas sense que els àrbitres apreciessin contacte digne de ser considerat falta en aquell moment de partit, i en canvi sí un tap que donava encara un últim segon per buscar el miracle. Novament va rebre la pilota -o ho va intentar- Carrera, que molt desequilibrat pel cos a cos amb la defensa rival no va tenir cap opció. El 87 a 86 es quedava com a marcador definitiu i ara tocarà fer una cosa tan il·lusionant com difícil; guanyar els dos següents partits, el segon amb l’empara del públic del Barris Nord, i lluitar en la segona fase per entrar al play off d’ascens, que és el lloc que li pertoca a aquest equip i al que la fatalitat li ha barrat el pas. De moment.
Només de moment.
